El dijous passat ens vam passar la classe instal·lant:
- WordPress al servidor dissenyweb.elisava
- MediaWiki al servidor dissenyweb.elisava
El dijous passat ens vam passar la classe instal·lant:
Hem dividit la classe en 2 parts:
Avui a la classe de disseny web, dia 6 d’Abril, hem partit la classe en dos.
La primera hora hem revisat les wikis i les plantilles que havien quedat pendents a l’última classe del Dijous. Hem corretgit el camps que havien de tenir i hem fet un repàs general del tema plantilles wiki.
A la segona hora hem fet una classe teórica sobre la identitat corporativa a la web i quins aspectes podem trobar avui en dia. La web avui en dia esta segmentada en tres grans blocs de comunicació en línea, intranet, internet i extranet.
Aquests camps principalment es diferencien per el target group a qui van adreçats els seus continguts.
Internet és un sistema de comunicació en línea que va adreçat a un public general de consumidors no específic.
Intranet va adreçat al personal de la compañía, ja que en els casos en que les empreses tene molts treballadors és determinant tenir un sistema de relació, informació i comunicació intern només pels membres d’aquesta companyía.
I per últim, extranet, es un sistema de comunicació en linea adreçada a les empreses o persones jurídiques que tenen relació amb la companyia. Com per exemple distribuïdors, servei técnic, proveïdors.
Això explica que segons les necessitats de cada segment del target la comunicació en quant al disseny sigui diferent i tingui unes característiques i un nivell de informació divers, raonablement per fer front a les necessitats de cada sector i fomentar un bon funcionament tant intern com extern de la companyía en qüestió.
Així doncs, aquesta ha sigut la lliçò d’avui dia 6 d’abril de 2008.
Salut!
ara que hi començem a entendre una mica més podem reconèixer que aquesta pàgina http://www.w3schools.com/css/css_reference.asp és molt interessant.
El dimarts dia 22 d’abril va ser una classe una mica més dinàmica. Vam dividir la classe en dues parts:
En la revisió dels blogs ens vam adonar que el nostre blog anava mal dirigit, no haviem entès “res”, ja que haviem pensat des d’un principi en el projecte i anar aplicant aquest projecte dins del blog d’apunts. Però això no és així sinó que els dos blogs van per separar. Ara tot els links i videos que hi han aquí penjats hauran de ser traspassats a l’altre blog. De totes maneres tot el que haviem anat penjant també ens ha ajudar a aprendre a utilitzar el wordpress.
La correcció ens va fer veure que tampoc anavem tan mal dirigits amb el briefing (visual) on explicavem a qui anava dirigit el nostre blog/wiki (TARGET).
Pel pròxim dia, és a dir, per demà haviem de portar un PDF amb una definició del projecte (amb una frase sintatitzant de què aniria el blog). Punts a definir:
A la classe d’avui hem vist la particularitats que tenen les wikis pel que es refereix a la programació que, a diferència del codi html, tenen un codi pròpi més net alhora de visualitzar-lo. L’ avantatge del codi wiki sobre les bases de dades és que les wikis poden modificar-se sobre la marxa i les bases de dades no.
A classe hem vist el que és el wiki text, les taules, les imatges, les plantilles i les categories dins del sistema wiki i com serveixen per organitzar continguts totes aquestes eines de programació.
Tot en conjunt ha sigut una mica dens sota la nostra opinió i una mica complicat, ja que aquesta matèria és nova per nosaltres i així de primeres és facil fer-se un embolic. Esperem anar superant les dificultats a mesura que avança el curs per tal de fer un bon projecte final.
Darrere de Sintetic-collage s’amaga Raúl Pueyo (1976), natural de Barcelona, actualment resident a Palafrugell, un petit poble de la costa brava. Els seus primers contactes amb la música electrònica van anar amb artistes com Jean-Jan Michel Jarre, Vangelis, Mike Oldfield, Kraftwerk o Blava i Negre, allà en els primers vuitanta per a després entrar en terrenys més industrials de la mà de SA42,ARCH o Front 242 i l’electrònica més arriscada. De tota aquesta inquietud, neix la seva faceta de DJ , a partir de la necessitat de manipular tots aquests estímuls externs que bombardejaven el seu cap. Al seu torn, sorgeixen experiències com locutor en diversos programes de ràdios locals i també clandestines, a més de sessions en locals i festes submergides en el underground anònim. A la fi dels 90, pren contacte amb el programari de producció musical. A causa del nul pressupost amb el qual contava, utilitzà velles ràdios i altres instruments com fonts de matèria primera per al seu so. D’aquesta etapa, ens queda la producció Primary Freqüències sota el nom d’AM-murphy, basada en la interacció, acoblament, i tractament de l’amplitud modulada amb vells sintetitzadors CASIO, micros, telèfons, etc…que només va arribar als cercles més íntims. Després d’aquests primers contactes amb l’experimentació i la música com ciència, i després d’un llarg període de silenci, en 2005 torna a tancar-se en el seu laboratori durant dos anys per a donar forma al projecte de sintetic-collage, més musical i bolcat en la interacció de la seva música amb un entorn sonor sorollista, d’aquí neixen seqüències com abstacción asimètrica momentània, logaritmica i caleidoscopica emocional, per a després escapolir a tracks més coloristes i ambientals com Passatge vital o seqüència imaginària.
Escolta la música; Desde la última nota us recomanem la última cançó de la sèrie, titulada : Secuencia imaginaria

Potser el nom de Toshio Iwai no et soni massa. És el creador de Electroplankton per la Nintendo DS. un joc de creació musical amb el que tothom qui el té hi dedica moltíssimes hores. Però sens dubte l’invent que el va catapultar a la fama és el Tenori-on. Es tracta d’un intrument musical absolutament revolucionari. És una pantalla quadrada amb una matriu de 16×16 LEDs lluminosos que no sols et donen control a les seves 16 capes, 256 tons i 6 tipus de seqüència o loops, sinó que a més a més creen una resposta visual sorprenent al il·luminar-se. En teoria qualsevol pot tocar el tenori-on el qual fa molt més interessant el producte, encara que sembla que amb alguns coneixaments musicals es disfruta molt més. Finalment aquest aparell s’ha posat en venda al Regne Unit el passat 12 de setembre del 2007 a un preu de 600 lliures (uns 885 €), en mans de Yamaha, amb el que Yoshio Iwai porta treballant uns anys.
En el vídeo que veus sobre aquestes línies pots veure a Iwai tocant el Tenori-on a la seva presentació oficial l’any passat a Londres.
On pots trobar més informació és la Web oficial del TENORI-ON
També ha aparegut el seu MySpace amb el temps, on hi penjen videos de varis artistes/gent utilitzant l’aparell MySpace.com de TENORI-ON
Prova del Tenori-on
¿Alguna vez has soñado con disfrutar de la vida de las estrellas del rock? Pues ese momento puede estar mucho más cerca de lo que crees, gracias a un nuevo concurso* de Guitar Hero® que te ofrece la posibilidad de ser inmortalizado en una próxima edición del videojuego. Para ello, sólo tienes que visitar http://www.releaseyourrockstar.com/es.